Avui en parlàvem, entre apunts que camuflaven certa inquietud i nerviosisme per l'examen de dimecres. Tinc por. M'enyoro. Un seguit de sentiments van xocant a mesura que avança el curs, però no tot ha de ser blanc o negre, ni tot és qüestió de bona o mala sort. La veritat és que necessitava un cop encoratjador a l'espatlla que em tranquilitzés i em digués que tot anirà bé. Tan sols hem de tenir fe en nosaltres mateixos i tot rutllarà. I dit i fet.
lunes, 15 de marzo de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Tots necessitem algú que ens doni un cop de mà per tirar endavant en un moment determinat.
ResponderEliminarBet, m'has enganxat a això del blog, me n'he fet un u.u xD
ens veiem dilluns a la uni:)