La porta blava - 1

Tot va començar un catorze de desembre. Un desembre replet de dies envoltats de volves de neu, de teulades que semblaven pastissets ensucrats, de carrers que començaven a anunciar el Nadal pampalluguejant llumetes de colors. Ara verd. La quitxalla jugant a empastifar-se boles de neu, trineus amunt i avall, essència d’empremtes inesborrables fins l’eternitat damunt la immensitat blanca. Ara vermell. Color de Nadal, olor a xocolata desfeta, puntes del nas vermelles, somriures camuflats rere les bufandes. Ara blau. Tranquil•litat, ganes de fondre’s en una abraçada i de perdonar – oblidar? - , llàgrimes de fred, la il•lusió dels nens petits reflectida en la seva mirada innocent i voler estimar i ser estimat. Ara groc. Ell. S’apaguen les llums.